Accessibilitat web: no és un extra, és la feina
Hi ha una temptació molt comuna quan es parla d’accessibilitat web, i és tractar-la com aquella tasca que es fa al final, si queda temps i si el client la demana. Fa anys que penso que això està mal enfocat, perquè una web accessible no és una web amb un afegit: és una web ben feta. I la majoria de les vegades, a més, no costa tant.
De què parlem
L’accessibilitat és el grau en què qualsevol persona, amb independència de les seves capacitats, pot usar el que has construït. El disseny universal va un pas més enllà i busca que el producte serveixi per a tothom des del principi, sense haver d’adaptar-lo després per a ningú en concret.
No és una qüestió menor ni un caprici: en l’àmbit de les telecomunicacions està regulada per llei. I darrere d’aquesta llei hi ha un principi força raonable, que és que la informació ha d’estar a l’abast de qualsevol.
Les pautes: les WCAG
El marc de referència són les WCAG, les pautes d’accessibilitat del contingut web del W3C. Es recolzen en quatre principis que convé memoritzar, perquè resum gairebé tot:
- Perceptible: la informació ha de poder percebre’s, amb text alternatiu, contrast suficient, etc.
- Operable: ha de poder usar-se, amb teclat, sense dependre només del ratolí.
- Comprensible: el contingut i el funcionament han de ser entenedors.
- Robust: ha de funcionar amb diferents tecnologies d’assistència.
Dins d’això hi ha tres nivells de conformitat: A, AA i AAA, de menys a més exigent. L’objectiu sensat, i el que acostumo a posar com a mínim, és AA.
Els set principis del disseny universal
Hi va haver un arquitecte, Ron Mace, que ja als anys vuitanta va plantejar una cosa que als informàtics ens serveix tal qual. Els seus set principis són: ús equiparable, ús flexible, simple i intuïtiu, informació perceptible, tolerància a l’error, poc esforç físic i mida i espai suficients. Llegint-los amb ulls de programador, no en sobra cap.
El que es fa en el dia a dia
Baixant al concret, hi ha un grapat de coses que marquen la diferència i que es poden fer sense muntar cap projecte a part:
- Contrast suficient en textos, botons i enllaços.
- Focus visible: que en navegar amb el teclat es vegi on ets. Fa molta ràbia perdre el focus per la pàgina.
- Navegació per teclat: tot el que és interactiu ha de poder assolir-se i usar-se sense ratolí.
- Textos alternatius en les imatges que aportin alguna cosa, i buits en les decoratives.
- Formularis amb etiquetes associades de veritat, i missatges d’error que expliquin què passa.
- Una llengua declarada a la pàgina, i un ordre d’encapçalaments coherent.
Per què val la pena
Perquè una web accessible és, gairebé sempre, una web més usable per a tothom. El contrast que ajuda qui veu poc també ajuda qui mira el mòbil a ple sol. El focus visible i el teclat ajuden qui navega ràpid i no vol deixar anar les mans. I els formularis ben etiquetats ajuden tothom a no equivocar-se.
És, en el fons, el mateix criteri que aplico a altres coses de l’ofici: si una cosa està ben feta, es nota en tots els casos, no només en el cas per al qual la vas pensar.