Docència FPE: ensenyar programació a adults
Ensenyar programació a persones adultes és diferent d’ensenyar-la en una aula tradicional. L’alumnat arriba amb motivacions molt concretes: canviar de feina, millorar en l’actual o, simplement, entendre la tecnologia que ja fa servir cada dia.
El que funciona millor, en la meva experiència:
- Partir de casos reals: res motiva més que veure per a què serveix el que s’aprèn.
- Dosificar la teoria: la justa per poder fer, i tornar-hi quan sorgeix el dubte.
- Equivocar-se sense por: en programació l’error és part del mètode, no un fracàs.
- Practicar cada dia: sessions curtes i freqüents funcionen millor que grans esforços.
La docència també m’ha fet millor programador: explicar una cosa obliga a entendre-la de veritat.
El «paper» que m’habilita
Convé explicar una cosa. Tot i que soc Especialista en Formació Ocupacional des de l’any 2001, els canvis legislatius em van obligar a formar-me de nou en la matèria: no vaig aprendre res de nou, però vaig obtenir l’«Habilitació per a la docència en formació professional (SSCE0110)», entre Adams, la major part, i l’Escola de Finanzas (el mòdul que em quedava), a més de l’«Acreditació docent per a teleformació (60 h)», a COCETA. Tot això dins del marc del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE).
Pel camí, ple de contratemps, entrebancs i burocràcia… no tot va ser dolent, ja que vaig tenir l’oportunitat de conèixer (i l’honor de tenir com a tutor) Mario López Guerrero, un excel·lent professional i millor persona.